Un pes esdrúixol als ulls
desmembra el silenci nocturn
on fosca i desig s'embalben
coagulant tota resposta.
M'emborratxo de mutisme,
el teso, l'eixamplo, l'estimo
fins i tot. Mil i un mots
segrestats al prisma loquaç
d'una mirada: la teva.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un poema de mitja nit a una volta.
ResponEliminaLa mirada del noi sembla que té els mateixos efectes que el cloroform..
ResponEliminaEl que no queda clar és la causa..
El d'abans era jo...
ResponEliminaEl meu gendre m'havia suplantat al blogger
Salvi
quan la nit destil.la versos els poemes són excel.lents!
ResponEliminam'encanta aquest poema escrit a raig!
:)
i em va agradar molt escoltar-lo a viva veu (la teva)
un petonàs