nocturn

Un pes esdrúixol als ulls
desmembra el silenci nocturn
on fosca i desig s'embalben
coagulant tota resposta.
M'emborratxo de mutisme,
el teso, l'eixamplo, l'estimo
fins i tot. Mil i un mots
segrestats al prisma loquaç
d'una mirada: la teva.

Sense tret de sortida

T'engrapo el sexe amb demència.
Els dits et duran al cràter
de magma tòrrid i escuma
vaginal que ja goteja.
Vull ser mestressa del dard
que s'insinua a les cuixes,
indefens. Corrues d'òsculs
insurrectes jugaran,
abans no em disparis,
a encendre fogueres.
El teu cos duu el perfum
celeste de sempre; el meu,
l'ullal i el gust bel·licós
del verí. Sóc jo qui et pren.
Tu ni entreveus l'esclat
-l'esperó és el misteri-.
I avui et faré l'amor
sense tret de sortida.

20-3-09

No llencis les cartes d'amor

Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.

Joan Margarit

Passo el garbell

Passo el garbell i m'oxigeno
d'estones tènues on gammes
de flaires i tactes anul·len
mutismes antics sepultats
entre roques i sorra. L'encant
de la calma tramuntanal
m'obre les portes de casa
amb senzillesa perquè emmotlli
els llençols a la nostra mida.

Véns?

14-03-09