diumenge, 29 de març de 2009

nocturn

Un pes esdrúixol als ulls
desmembra el silenci nocturn
on fosca i desig s'embalben
coagulant tota resposta.
M'emborratxo de mutisme,
el teso, l'eixamplo, l'estimo
fins i tot. Mil i un mots
segrestats al prisma loquaç
d'una mirada: la teva.

4 comentaris:

  1. La mirada del noi sembla que té els mateixos efectes que el cloroform..
    El que no queda clar és la causa..

    ResponSuprimeix
  2. El d'abans era jo...
    El meu gendre m'havia suplantat al blogger

    Salvi

    ResponSuprimeix
  3. quan la nit destil.la versos els poemes són excel.lents!
    m'encanta aquest poema escrit a raig!
    :)
    i em va agradar molt escoltar-lo a viva veu (la teva)
    un petonàs

    ResponSuprimeix