dissabte, 14 de març de 2009

Passo el garbell

Passo el garbell i m'oxigeno
d'estones tènues on gammes
de flaires i tactes anul·len
mutismes antics sepultats
entre roques i sorra. L'encant
de la calma tramuntanal
m'obre les portes de casa
amb senzillesa perquè emmotlli
els llençols a la nostra mida.


Véns?

14-03-09

4 comentaris:

  1. Un bon inici de blog, laura!
    Un poema senzill i complex alhora amb una interrogació (retòrica?) final q incita a venir altres cops a aquest blog, als teus paisatges poètics.

    ah, per cert, quan llegeixis això fes-te un favor: somriu.

    Adrià

    ResponSuprimeix
  2. Adrià, saps que m'has fet somriure de debò? hahaha... ets la repera... gràcies "carinyo meu" (apel·latiu reservat als dies xof, ja ho sabem). Ara t'afegeixo a la llista de blocs.

    Moltes gràcies per passar. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Bon dia, preciosa
    Així m'agrada!
    Un poema preciós, empès per la tramuntana que arriba de bon matí per dir-me bon dia.
    Un bloc fet mirall de tu...
    m'encanta!
    una càlida abraçada

    ResponSuprimeix
  4. Mar, m'alegro d'arribar a Premià per dir-vos bon dia amb una abraçada.

    Suposo que ens veurem aviat. Gràcies per la visita

    ResponSuprimeix