Abans, quan encara escrivia, tenia un amic que deia que la imatge d’un full en blanc a punt de ser desvirgat només és comparable al desgavell pirotècnic d’un orgasme o, potser, per ser més exactes, a l’instant previ de tenir-lo, al desordre sudorípar entre tanta disbauxa i “mossega’m més fort que ja quasi acabo”, per entendre’ns. És divertit pensar que et pots menjar el món en cinc minuts encara que tinguis la boca ocupada. El meu amic també deia que per triomfar valia més no fer cas de les lliçons de ciències naturals de sisè de primària. Sempre hi havia el vell xaruc de torn que t’explicava allò de l’ejaculació precoç perquè et mentalitzessis que a tothom se li acaben fonent els ploms un dia o altre. “Els fracassos val més assumir-los de petit”, matisava el molt cabró. Una correguda a destemps, segons deia en Lari, l’amic que ara ja no sé si ho és, equivaldria, si fa no fa, a un decasíl•lab coix dins el món de les nostres –assumides– rareses conceptuals. Però jo, defecte de fàbrica, mai no he sabut com fer congeniar l’harmonia amb aquestes refotudes coses de mirar als ulls i descomptar-se. No dec ser artista, no. M’agraden els oficis sense tanta vocació. “Asseu-te, relaxa’t, que flueixi la inspiració. Robert, pensa-hi dues vegades, no pots desaprofitar el teu talent”, deia en un to subtilment sectari, com qui redueix l’amistat a un curset de Ioga no homologat.
“Això es duu a dintre, que sí, home, que sí, no cal que escriguis si no vols, pren-t’ho com una manera de viure. Tens un do i veus coses que ningú més no veu.” Jo, la veritat, no sé si tinc el sentit de l’olfacte molt o poc desenvolupat, però el que està clar és que de malabarismes visuals zero, perquè veure veure siguem francs, no veig res. Si escriure és asseure’s al damunt del matalàs , posar-se un bolígraf entre els dits dels peu i olorar la pudor de merda que fa quan ja han passat dues hores i encara no ha sortit res dec tenir la vida més que solucionada.
De la ferum de fluids varis, pel que es veu, ara en diuen tenir talent.
dimarts, 18 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada