divendres, 20 de març del 2009

Sense tret de sortida

T'engrapo el sexe amb demència.
Els dits et duran al cràter
de magma tòrrid i escuma
vaginal que ja goteja.
Vull ser mestressa del dard
que s'insinua a les cuixes,
indefens. Corrues d'òsculs
insurrectes jugaran,
abans no em disparis,
a encendre fogueres.
El teu cos duu el perfum
celeste de sempre; el meu,
l'ullal i el gust bel·licós
del verí. Sóc jo qui et pren.
Tu ni entreveus l'esclat
-l'esperó és el misteri-.
I avui et faré l'amor
sense tret de sortida.

20-3-09

2 comentaris:

  1. Déu ni dó!!! Laura..
    Aquí no hi ha sexe virtual...

    ResponElimina
  2. Hola, Salvi! Moltes gràcies pel teu comentari. M'alegro que el poema t'hagi sorprès. Una abraçada!

    ResponElimina